El plaer de llegir: "El lector de Julio Verne"

Crec que no pot ser casualitat que la majoria dels meus autors favorits siguin dones. Sóc molt poc objectiva al respecte i suposo que serà cosa habitual, però em resulta molt fàcil connectar amb la sensibilitat del meu gènere; amb la seva sensibilitat o amb la seva cruesa, i em meravella la capacitat que Almudena Grandes té per teixir ambdues en una perfecta harmonia. 

El lector de Julio Verne explica la història de Nino, fill de Guàrdia Civil a la Andalusia de la postguerra, de la seva família i dels seus veïns. Entre ells es troba Pepe el Portugués, un jove enigmàtic que, tot i que viure una vida solitària als afores en una època en què tothom sospita de tothom, captiva a tot el poble, especialment al petit Nino de qui no trigarà en convertir-se en el seu millor amic i model. Gràcies a ell trobarà un refugi en la literatura i en el món d’aventures de Jules Verne; però a l’hora també descobrirà la crua realitat que s’amaga a la serra: una guerra que li canviarà la vida.

Un cop vaig començar a llegir ja no vaig poder parar. Malgrat tot el que tots (o això m’agradaria pensar, perquè la història no s’ha d’oblidar mai) d’aquesta època nostra, he de reconèixer que no sé massa al respecte de la postguerra i de la guerra de guerrilles que durant anys va tenir lloc per tot el país. Així mateix, és molt difícil no caure en l’etiquetatge fàcil: aquests són els bons y aquests els dolents. Però a la vida real les coses rarament són el que semblen i això Grandes ho deixa clar. 

És impossible no estimar als seus personatges y no odiar-los una mica també. Precisament per això, perquè no cau en tòpics i sap reflectir perfectament la complexitat de les persones i com aquestes es veuen obligades per les circumstàncies a viure una vida que no és la que haurien escollit, però que és l’única que els han deixat viure. 

El lector de Julio Verne és una novel·la intensa, tendra i cruel i dir que m’ha agradat seria dir molt poc. Llegiu-la, llegiu-la sisplau!