Les noves veus del feminisme :: Chimamanda Adichie :: Ressenya
No era que deien que al pot petit hi ha la bona confitura? Poques vegades 50 pàgines han dit tant, ni han despertat tant en mi. És molt probable que ja n'hagis sentit a parlar o que hagis vist aquestes cobertes per les xarxes arran de la celebració del Dia mundial de la dona. De tota manera, no volia perdre l'oportunitat de parlar de Chimamanda Ngozi Adichie.
Virtuosisme i empatia sense límits
Va néixer el 1977 a Abba, Nigèria, i va créixer al cor d'una família nombrosa d'ètnia igbo. Filla de pare professor i mare secretària. Als 19 va rebre una beca per estudiar comunicació i ciències polítiques als Estats Units on més tard va cursar diferents màsters en escriptura creativa i estudis africans. Novel·lista guardonada. Veu pròpia del moviment feminista. Africana orgullosa, però no cega.
Estimada Ijeawele. Manifest feminista en quinze consells i Tothom hauria de ser feminista són dos textos adaptats de l'autora en els quals estableix les bases del seu feminisme i la importància d'educar les nenes, però també els nens, en la igualtat i el respecte. Els llibres no tenen esperit d'adoctrinament, sinó de lluita per la justícia i amb l'objectiu d'aconseguir un món diferent. "Un món d'homes i dones més feliços i més honestos amb ells mateixos".
 |
| Compra'l aquí |
El primer dels dos llibrets es basa en una carta que Adichie va enviar a una amiga després que aquesta li preguntés com educar una filla feminista. En quinze punts, defineix una criança en la qual oferim a les nenes les eines necessàries per trencar amb els rols sexistes que avui en dia encara limiten molt les nostres decisions, la nostra vida. En resum, criar nenes que siguin sanes, felices, que s'estimin i es respectin i que siguin capaces de fer de la seva vida el que elles vulguin.
La importància de ser pares i mares conscients
I quin és el paper dels pares? Doncs exactament el mateix que el de les mares. És evident que un home no pot donar el pit a un bebè, però a partir d'aquí té les mateixes capacitats i limitacions que una dona. Es tracta de fer-ho junts i que ells també participin activament, no només servir d'ajuda. El dia del Pare, l'experta en criança Miriam Tirado va fer un vídeo on parlava precisament d'aquest tema; dels pares conscients. Perquè els rols que els nens visquin dins de la família són els rols que ells repetiran. Per això és tan important que mares i pares ara facin l'esforç de canviar les seves accions, la seva manera de parlar o de pensar. Així, en generacions posteriors, aquestes actituds sortiran soles, per a ells ja no suposarà un esforç i de mica en mica canviarem el món.
 |
| Compra'l aquí |
El segon és una transcripció revisada de la conferència que l'autora va fer l'any 2012 al TEDxEuston, un simposi anual centrat en Àfrica. A través d'experiències personals i d'aspectes de la cultura de la seva família, Adichie defineix què és ser feminista al segle XXI. A més a més, la tesi d'aquest text se centra de nou en la importància de l'educació. En com eduquem els nostres nens i nenes en una societat sexista sense ser-ne realment conscients. En com el llenguatge té una influència brutal en el desenvolupament de les seves mentalitats.
"Ensenyem els nens a tenir por de la por, de la debilitat i la vulnerabilitat. Els ensenyem a amagar qui són realment, perquè han de ser, com es diu a Nigèria, homes durs".
"Ensenyem a les nenes a tenir vergonya. <Tanca les cames>, <tapa't>. Els fem sentir que, pel fet d'haver nascut dones, ja són culpables d'alguna cosa".
Podem canviar el món
Així mateix, trenca amb l'excusa de la cultura per mantenir paradigmes que ajuden a mantenir aquestes societats desiguals:
"La cultura no fa a la gent. La gent fa la cultura. Si és cert que no forma part de la nostra cultura que les dones siguin humans de ple dret, llavors podem i tenim el deure de canviar la nostra cultura".
A mi és una lectura que m'ha fascinat. Tant pel contingut com per la forma. Un discurs sensat i carismàtic, realista i somniador. Però, sobretot, encoratjador.
Tu l'has llegit? Què t'ha semblat? Ets dels o les que creu que avui en dia ja està tot aconseguit, que el feminisme ja no és necessari? Ja saps el que et demanaré? Clar... Comenta, comenta, comenta! Aquest bloc no té sentit sense la teva opinió!
Altres llibres de l'autora:
Fins a la propera i que acabeu de passar una setmana meravellosa plena de lectures :)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada