Seguidors

Un conte fosc per abans d'anar a dormir : : Ressenya




Un rei, una reina i un príncep que faria qualsevol cosa per recuperar la seva mare. Un drac, una donzella en sacrifici i un bosc encantat. Alguna vegada s’és prou gran per deixar de gaudir dels contes de fades?



“Agnieszka té un do: és capaç de trencar, tacar o perdre qualsevol cosa que dugui posada en qüestió de segons. Viu a la vall amb la seva família i és feliç a la seva petita i salvatge llar. Però la maligna i retorçada presència del Bosc plana sobre tots ells. Per a protegir-se, el poble confia en el poder d’un mag misteriós conegut com el Drac, l’únic capaç de controlar amb la seva màgia el poder del Bosc. A canvi de la protecció, demana una sola cosa: cada deu anys podrà escollir una jove i endur-se-la a la seva torre, un destí quasi tan terrible com caure presa del Bosc. El dia de l’elecció s’apropa i Agnieszka té por. Sap – de fet, tothom sap- que el Drac triarà a Kasia, la més bonica, la més valenta de totes les aspirants. I, també, la millor amiga d’Agnieszka. Però quan el drac arriba, per a sorpresa de tots, no és a Kasia a qui assenyala...” (Planeta de libros)  

Aquest conte no és com la resta

Feia molt de temps que tenia ganes de llegir un llibre com aquest. M’encanta la fantasia i darrerament tenia un gran antull. Vaig trobar Un cuento oscuro per casualitat a Internet i va ser amor a primera vista. No només per l’edició, que és meravellosa i molt còmode de llegir (tot i que la tinta destenyia força i tant els fulls com els meus dits van acabar plens de taques), també l’argument em va deixar molt intrigada. 

Una de les coses que més m’ha agradat és la barreja entre un món de fantasia i el món real. L’autora, tot i que nascuda als Estats Units, prové d’una família de mare polonesa i pare lituà i el llibre està ple d’elements que m’han recordat a la mitologia i la cultura dels Balcans i l’Europa de l’est, els quals em resulten molt exòtics i magnètics. 

La trama 

L’argument m’ha semblat molt elaborat, amb diverses trames entrellaçades que conflueixen cap a un mateix final. I, tot i que el llibre és força gruixut, no he tingut la sensació d’estar llegint palla en cap moment. És més, la trama manté una tensió constant, tot i que les darreres 300 pàgines em van fer contenir l’alè fins a llegir la frase final. I tot es va complicant a poc a poc, qui és realment el dolent en aquesta història? 

Un altre punt fort per a mi és que, malgrat enfrontar-se a un enemic comú, els personatges es ceguen en lluitar els uns amb els altres per diferents motius: ambició, rancúnia, més terra o més poder... Mentrestant, el mal major aprofita per anar corrompent-ho tot, fins i tot les causes més nobles. 

Els personatges

I què pot fer per aturar això una joveneta una mica desastre que pràcticament no ha sortit del seu poble? Confiar només en el seu instint. Això la guiarà fins on mai havia imaginat. Agnieszka és un personatge que m’ha agradat molt, tot i ser una mica típic: un desastre encantador, la guapa disfressada de lletja sota unes ulleres de pasta. Però, no obstant, m’ha fet riure i ha aconseguit que em fiqui en la seva pell i que comparteixi els seus sentiments. 

Però no és l’única que t’atrapa amb la seva manera de ser. Kasia té també molta força i la relació entre aquests dos personatges femenins és molt potent. Una amistat de les que traspassen fronteres. Un amor dels de veritat. I parlant d’amor, d’acord, ho confesso: per a mi una bona història ha de tenir també una mica de romanç. El millor és que aquí no és el centre de la història, i que no és en cap manera una relació embafadora. Tot i que és un idil·li una mica desconcertant... I en general crec que els personatges estan molt ben construïts, cadascun amb la seva part de llum i d’ombres. Amb les seves mil motivacions i contradiccions. 

Si hagués de posar-li una pega, seria que en algunes ocasions m’ha fet la impressió que l’autora intentava explicar-ho tot. Sense deixar l’oportunitat al lector de treure les seves pròpies conclusions i volent contemplar totes les possibilitats. 

Deixeu-vos atrapar, no us en penedireu

En resum, un llibre per a recuperar una mica la màgia i l’esperit infantil, tot i que amb aquell punt d’obscuritat que tant ens agrada als adults. Un llibre per a il·lusionar-se i per a somniar. I també per a commoure’s i sorprendre’s. 

El podeu trobar a través de Google Llibres

Comentaris

Entrades populars