Tremolor, de Maggie Stiefvater :: Ressenya

Hola de nou!
 

La setmana passada vaig estar molt out. Hi ha moments per a tot i necessitava desconnectar una mica, però sento haver-te tingut tan abandonat(da). Abans de tot, només vull recordar-te que tens un sorteig actiu al blog en castellà fins a final de mes, passa’t per Palabras que cuentan i participa! 

I ara sí, com cada dimecres vull parlar-te d’una de les meves darreres lectures. Com hauràs vist a la fotografia, es tracta de Temblor, de Maggie Stiefvater, (en català Tremolor, editada per Cruïlla) el primer llibre de la saga de Els llops de Mercy Falls.

El que em va passar amb aquest llibre va ser pur amor a primera vista, com el que sorgeix entre els seus protagonistes. Em vaig enamorar de la seva edició, de l’argument i dels comentaris que havia anat llegint per la xarxa i, al final, me’l van regalar per Sant Jordi.

Potser va ser perquè l’havia acabat idealitzant massa, però després d’acabar-lo puc dir que m’ha decebut una mica. De fet, encara estic decidint si seguir amb la resta o abandonar... 

"Un argument poderós"

Grace, una jove molt pràctica i independent, coneix un noi, Sam, els ulls groguencs del qual desperten en ella ecos d’una familiaritat no exempta d’inquietud. Després de l’estiu arriba l’hivern i amb ell canvis que no sempre són desitjats. Podran els dos joves superar els obstacles que existeixen en les seves vides? Una novel·la que demostra que l’amor moltes vegades té mil i una barreres, les quals tot i que costi has de superar.

Amb aquest text de contracoberta és impossible no quedar atrapat en la intriga del llibre. Tot i que, en realitat, no rebel·la massa sobre l’argument. De nena, Grace és atacada per una llopada. Quan tot sembla perdut, un d’ells la defèn de la resta del grup i la posa fora de perill. Des de llavors, s’estableix una curiosa relació entre l’animal i ella. Ambdós s’observen des de la distància i, de mica en mica, van deixant enrere el fred de l’hivern per compartir el calor dels seus cors. Un dia, anys més tard, Grace coneix un noi, els ulls del qual li recorden moltíssim als del llop de la seva infància i comença una història d’amor tenyida amb tocs de fantasia. 

"Una lectura lenta i d'intensitat moderada"

Tot i que, a priori, l’argument resulta molt atraient, el ritme del llibre és extremadament lent i en ocasions fa la impressió que no passa absolutament res. A més a més, es queda a mig camí entre la novel·la romàntica i la intriga fantàstica, sense arribar a aprofundir en cap d’elles.

La personalitat dels dos protagonistes m’ha agradat força i també els sentiments que sorgeixen entre ells. Aquell amor adolescent, pur, incondicional i “moderadament” apassionat (a mi m’ha faltat una mica més de passió, però entenc que és una novel·la juvenil). En la resta de personatges s’aprofundeix massa poc, així que m’ha costat molt connectar amb ells.

En general crec que, malgrat que la idea és bona i el punt de vista es fresc, a la història li falta acció i profunditat. M’han quedat molts dubtes i en ocasions se m’ha fet massa lenta.

El llibre recorda en molts aspectes a la tetralogia de Crepuscle: una jove inadaptada que fa les delícies d’un guapíssim noi bo-dolent, uns pares que van al seu aire, un poble apartat en mig de la natura, éssers fantàstics... Però li falta tota la intensitat i el ritme de les novel·les de Stephenie Meyer, allò que feia que devoressis una pàgina rere l’altra, un llibre rere l’altre.

Sento que aquesta ressenya hagi quedat tan escarida, però és que no m’inspira per dir massa més. Ha estat una lectura una mica decebedora... Jo li he posat 3 de 5 estrelles a Goodreads. Crec que li donaré una oportunitat al segon, perquè m’intriga molt saber com avança la relació de Grace i Sam. Ja t’explicaré si s’arregla la meva relació amb aquesta saga o si acaba de trencar-se del tot. 

Més llibres de l'autora en català:

Rastre i Sempre (2n i 3r llibre de la saga Els llops de Mercy Falls)





The raven boys: La profecia del corb

Has llegit més d’aquesta autora? Em recomanes que continuï amb algun altre llibre o millor passar a una altra cosa?

¡Que acabis de passar una setmana meravellosa (més curta del normal) plena de lectures!